Els anys d'infantesa en els que ho podíem ser tol i no ser res, en què tothom ens deia què fer i fèiem el que volíem. Els anys en què el pati de l'escola era un continent i els arbres casa nostra. Tots aquests han estat i són el combustible i l'esperit en el que es basen les tires d'en Jordi i l'Oslo. Tires de gent atrapada en cossos d'infants que recorden com viure a aquells en cossos d'adults.

Aquest llibre és un oda a l'amistat (tot i que per fer-lo he hagut de recloure'm durant dies i no veure a cap amic) i a aquells temps, a més d'un homenatge als idiolectes i a la cultura crítica i desobedient. Les tires incloses foren creades entre els anys 2011 i 2014. Mostren l´evolució i com s´han anat introduint nous personatges. Aquestes aventures són per a tothom. Ni per a petits ni per a grans. Tothom. No he entès mai la necessitat d´adaptar continguts per a menors. Quina intenció pot tenir un nen petit en voler quedar-se petit?

Quan érem menuts jo no enteníem la majoria de còmics que ens queien a les mans, (ni tampoc llegíem introduccions com aquesta, almenys jo) però ens era igual. Ens agradava sentir-nos més grans. És curiós que, ara, ens agradi sentir-nos més petits.